COR BLAU

Ja fa temps, recordo que una amiga meva em va preguntar per què estava tan obsessionada amb el bàsquet, perquè deixava de sortir amb els amics pel bàsquet, per què m’emocionava tan estar a unes grades i mirar i animar un partit, oblidant-me de la resta del món, per què intentava convèncer als més petits que juguessin a aquest esport, per què em passava hores davant una cistella i practicava, per què?
Jo no li vaig saber donar una resposta, no podia definir amb una paraula el que significava tot allò, són tantes coses...

Quan ets petit, a l’escola, sempre jugues a diferents esports, futbol, handbol, bàsquet... i per tu el més important és guanyar, aconseguir fer més punts que tothom, sentir-te important, per sobre de la resta, i deixes de banda els valors que et transmet l’esport, simplement perquè ni tan sols saps què són els valors.

Mica en mica, quan vas creixen te n’adones de tot això, i veus que només el bàsquet és capaç de donar-t’ho. Coneixes a mils de persones que tenen aquest cuc dins seu igual que el teu, que senten el mateix, que ho viuen de la mateixa manera, que hi creuen, que s’hi esforcen, i són aquestes persones les que fan que el bàsquet deixi de ser un esport i passi a ser una forma de viure.

El Club Bàsquet Igualada ha estat capaç d’aconseguir això en mi, he crescut com a persona i com a jugadora, he conegut a persones que han passat a ser necessàries a la meva vida, he viscut experiències inoblidables, irrepetibles, inexplicables, i gràcies a aquest valors he pogut transmetre tot això als més petits, perquè, al igual que jo, puguin tenir l’oportunitat de sentir-se d’aquesta manera, especials, únics, insubstituïbles.

Totes aquestes persones, tota aquest gent boja pel bàsquet, des de l’entrenador del primer equip, fins el mini més petit, ens hem transformat en blaus.
Ser blau és un privilegi, és una manera de viure el bàsquet diferent a la resta, i creieu-me, nomes és possible aquí. Quan tens l’ocasió de poder marxar d’aquest club, d’experimentar noves maneres de fer, de pensar, etc., te n’adones que aquest cor blau només és possible a casa nostra, perquè sí, som diferents de la resta, tenim un sentiment envers aquest esport que ningú més el té. Som capaços d’aixecar-nos quan estem tocats, som capaços de donar-nos la mà quan ho veiem tot negre, som capaços d’ajudar-nos els uns als altres sense necessitar res a canvi, som capaços d’esforçar-nos per deixar de banda tots els nostres problemes i apassionar-nos jugant a aquest esport, sense cap rancor, sense cap mala cara, simplement divertint-nos.

I gràcies a tot això, gràcies a la pinya que s’ha aconseguit fer en els equips s’han pogut aconseguir fites importantíssimes, amb gent de casa, i potser sense gaire talent, però amb un cor blau immens, que supera totes les adversitats i és capaç de posar-se per davant de qualsevol contratemps.

A mi, de veritat, m’agradaria donar-li les gràcies al Club, perquè m’ha donat l’oportunitat de ser blava, de formar una família al món de bàsquet i per haver-me fet sentir d’una manera tan i tan excepcional.

I finalment, dir-vos que torno a casa, que torno a formar part d’aquest blau, tot i que, sincerament, no he deixat de ser-ho. Torno per poder disfrutar del bàsquet que m’agrada, perquè sé que només aquí el tindré, per poder transmetre això i més als petits, per aprendre, per aconseguir nous reptes i seguir al costat de la gent que estimo.
I us asseguro, que jo no en tornaré a sortir.


Gràcies CBI, gràcies blau!


Per acabar, només vull felicitar a l’equip sènior femení, per haver aconseguit aquesta espectacular victòria històrica que els permet anar a fases per obtenir una plaça a lliga femenina 2.
Crec que és l’exemple a seguir per tothom, de tot el que he esmentat abans, elles en són les promotores, i m’agradaria donar-los-hi tot el meu suport i recolzament. S’ho mereixen tot i més i estic segura que s’hi deixaran la pell per aconseguir la seva il•lusió.
Sou molt grans, de veritat!



Carla Tarrida.