Hola a tots,

Fa molts dies que li dono voltes a un tema que per mi s’ha tornat molt interessant i m’ha fet llegir molt sobre això, es tracta del llenguatge no verbal (ja sigui facial o corporal) que pot facilitar-nos la comunicació entre persones i, és clar, en el meu cas dins del món de la cistella entre l’entrenador i els seus jugadors.

És molt habitual que en un partit ja sigui per pressió ambiental o condicional del moment, un jugador no pot dedicar-li tot els temps possible a les indicacions que li arriben de l’entrenador. Per això, donar a entrendre als jugadors el que volem i donar la informació que farem arribar, molts cops no arriba bé o simplement ho fa amb interferències (poc comprensible), ens veiem obligats a fer servir els gestos, les “cares” inclòs la mímica, ja que de vegades el to de veu i els crits són contraproduents ( i ho diu un entrenador que sovint abusa d’aquests) durant la marxa d’una sessió o la competició.

Per això, us convido a millorar diferents aspectes que us poden anar molt bé per potenciar els lligams de comunicació amb els vostres jugadors/es:

- Sigueu sincers amb els jugadors amb xerrades personals i de grup, us heu de guanyar la seva confiança i necessiteu tenir un lligam prou consitent. Mireu als ulls del jugador, fent-li arribar el que vols d’ells i que rebrà a canvi.
- Si es pot, tant en grup com en individual, la vostra col.locació és clau: intentem que darrere vostre no hi hagi ningú, o res especial que el despisti quan esteu parlant de temes importants. En grup, es recomana no posar-se en mig (es important en bàsquet ja els jugadors per la nostra alçada ens poden deixar en evidència) i és clar, s’ha d’entrendre que la figura de l’entrenador no és el centre de l’equip.
- Tant en entrenaments com en partits, mostreu-vos actius i determinants, estar demostrat que hi ha jugadors que reflexen molts gestos i accions dels seus entrenadors.
- Durant els entrenaments, hem de posar en pràctica tota la maquinària gestual i comunicativa, es bo l’ús de la pissarra, gràfics i si, és possible, vídeos i imatges.
- Intentem durant els partits ser comunicatius amb la banqueta que en tot moment estiguin informats de les accions ben realitzades com les mancances en les tasques, i així preparar-los per entrar en joc.
- Tenint clar que les regles conegudes de la comunicació verbal són les 3 “C’s” (clar, concret i concís), en la comunicació no verbal va determinada en la conexió entre jugadors i entrenadors, tant com en la frescura i facilitat dels moviments, tant d’uns com dels altres.
- Per últim, remarcar el que a molta gent ens costa reprimir les correccions o les famoses “esbroncades”. Una esbroncada ha de ser mesurada i concreta, tant en gesticulació com en informació, deixant clar el que es vol i el que s’ha de corregir. A més, cal evitar entrar en el terreny personal i sobretot mai deixar en evidència a la persona o persones involucrades. Tractem de corretgir i millorar, mai faltar el respecte, ja que perdrem el lligam que hem aconseguit en el primer punt esmenat.

Ja per acabar, l’experiència us farà veure i captar cada vegada més informació, tant del joc com del que representeu amb el bàsquet, per això es interessant introduir en el nostre llenguatge conceptes com la percepció visual, comunicació no verbal, destresa física, ... que no només enriquerirant el cos, també el cap.

“Entenen que el bàsquet es un esport extraordinari, recordeu que les persones que formem aquest, també ho són”

Jordi Martínez Quero

BANQUETA ACTIVA

No només en aquests dies de fred, durant la temporada veig partits que els jugadors de banqueta estan tots estàtics, junts com pollets, apretats uns als altres en el millor dels casos i en d’altres, més pendents del que passa a la tercera qraderia que del joc.

En el bàsquet no passa com en altres esports, que els canvis es poden preveure amb temps i el jugador pot estar escalfant tranquil•lament a la banda. Els entrenadors tenim poc temps de reacció i els canvis son immediats. Em fereix veure com surt el jugador de banqueta completament fred amb el risc de patir una lesió o entrant en joc quan ja porta un parell de minuts a pista (en bàsquet 2’ és un món).

Quan entrenava sempre intentava que la banqueta estigués el màxim d’activa possible, obligant a cada bona acció que els jugadors de banqueta s’aixequessin a aplaudir i a animar (un bàsquet, una pilota recuperada, un tap, provocar falta en atac), aconseguim que estiguin més actius, evitem que quan entrin a pista no ho facin del tot freds, i animar-se fa pinya o “equip” que es diu i si ho fes tot un club doncs m’imagino que faria “club”. Conec entrenadors que inclús fan que el jugador que s’incorpora a la banqueta s’assegui a la punta, tenint així una imatge visual més clara de la rotació de joc que ha estat fent... en fi, de fórmules segur que en podríem trobar moltes, i us animo a fer-ho.

També hem d’aconseguir millorar el seu nivell d’atenció en el joc, cada vegada que un jugador salta a pista i fa la típica pregunta “a qui defenso”, jo em pregunto, on estava aquest jugador? que feia a la banqueta?, evidentment això no va pels més petitons, però a partir que el reglament ja permet la llibertat de canvis, el jugador ja ha de ser del tot conscient de qui ha de defensar (si jo jugo de base, difícilment defensaré a un pívot).

En aquestes categories no disposem de la figura o eina del “scouting” però els hem de fer entendre que qui està a la banqueta té un lleuger avantatge quan surt a pista si ha aconseguit fer un “retrat robot” del seu oponent. Seguint amb l’exemple si jo soc base m’he de fixar en el base contrari, si és ràpid, lent, si tira més que penetra, quina és la mà dominant, com defensa, etc etc etc… així quan surti a pista tindré una mica més clar el què haig de fer.

En fi, només transmetre que durant el partit, quant més activa i concentrada tinguem la banqueta més bon rendiment obtindrem.

David Soteras